Carmilla de Le Fanu

"Yo vivo en tí, y tu morirás en mí."


Joseph Sheridan Le Fanu (1814-1873), misantrop, editor i escriptor hereu de la novel.la gòtica i precursor de l'actual ghost story. Les seves històries són dels primers exemples del gènere d'horror modern.

"Le Fanu figura en primera fila como autor de narraciones de fantasmas. Este es mi firme veredicto después de leer todos los relatos sobrenaturales suyos que he logrado encontrar. Nadie dispone la escena mejor que él, nadie acierta en el eficaz detalle con más habilidad."
M. R. James.

Recreació d'insinuants atmosferes i efectes. Intrigues intenses i ben construides. En morir, la seva obra va ser oblidada, fins que M.R. James, deixeble seu, reivindiqués a Le Fanu com a una gran influència per a ell.

"Tots els rituals i tòpics comuns a la fòrmula moderna (per a una ficció de vampirs) apareixen a Carmilla, començant pel seu disseny formal en tres parts: atac, mort-resurrecció i caça-destrucció. També inclosa està la seducció de la víctima per part del vampir, la confusió entre somni i realitat, l'intent va d'explicar fets sobreaturals en termes racionals, i les receptes folklòriques per reconèixer, capturar i matar vampirs."
James L. Campbell.

Carmilla esdevé una de les millors històries de vampirs, amb una versió femenina seductora i eròtica, que afeblia lentament a la víctima, gaudint de la sang i la fascinació que per ella sentia.

"Las ardientes miradas de Carmilla, su modo absurdo de expresarse, me asustaban a veces, lo confieso."

Hi ha qui afirma que Le Fanu és el pare dels contes de fantasmes irlandès en època victoriana.
Des de: 'The ghost and the bonesetter', 'A strange event in the life of Schalken the painter', 'The evil guest', 'Wylder's Hand', 'Uncle Silas', 'The rose and the key', 'The room in the dragon volant', 'Carmilla', a 'Willing to die', entre d'altres.

"Teniamos la acostumbrada novela del señor Le Fanu junto a la cama, la lectura ideal para después de medianoche en una casa de campo."
Henry James

Le Fanu ha estat font d'adaptacions lliures en diverses pel.lícules: Carmilla de J. Lind, Carmilla de T. Le Pine i D. Templeton, Carmilla de G. Beaumont, The inn of the flying dragon de C. Floyd, La novia ensangrentada de V. Aranda, Twins of Dracula de J. Hough, Las vampiras de J. Franco, To love a vampire de J. Sangster, The vampire lovers de R. Ward Baker, La maldición de los Karnstein de T. Miller, Blood and roses de R. Vadim, i Vampyr de C. T. Dreyer.
De totes, és a Vampyr de Dreyer, on l'ambientació resulta més evocadora i fascinant, i, on llums i ombres esdevenen autèntics elements narratius.

"Allí sentía el último beso. Mi corazón latía más de prisa, mi respiración se hacía más entrecortada. Luego experimentaba una sensación de ahogo y, en medio de una terrible convulsión, perdia la consciencia."

Tanco el calaix, després de rellegir i reescriure unes velles paraules: Carmilla. 04.10.07.

Pintura escapçada d'Edvard Munch, Vampyr, 1895.