Aquella bilis negra.

"La forma en la que mejor podríamos comprender la melancolía es la de una antinomia circular, un desequilibrio que hace girar en la misma rueda la genialidad o la locura, uncidas a una condición común: su caràcter desmesurado, una situación "exal" o de exilio de los estados de ánimo medios cotidianos, pagada al alto precio de la caída en la sima del abatimiento total y la alienación social -en el sentido más extenso del término, con extrañeza y extranjería."
Hubert Tellenbach. LA MELANCOLÍA.


Davant un món rar i sense sentit, els éssers humans esdevenen víctimes i monstres del que els envolta. Alguns, davant la misèria on estan submergits, arribaran a copsar el sentim sublim de la perfecció. Ells seran els cridats a sobrepassar per sobre la repulsió de l'entorn, vers una capacitat superior.

"Aquel cuyas emociones le inclinan a la melancolía no tiene ese nombre porque se sienta afligido por depresión, sombra al verse despojado de las alegrías de la vida, sino porque su sensibilidad, afinada por encima de determinado nivel, o mal dirigida por alguna razón, alcanza ese estado con mayor felicidad que ningún otro. En particular, tiene el sentido de lo sublime... Todas las sensaciones de lo sublime poseen para él una mayor fascinación que los encantos efímeros de lo bello."
Immanuel Kant. OBSERVACIONES SOBRE EL SENTIMIENTO DE LO BELLO Y LO SUBLIME.

La melangia com la recerca de la perfecció en un món de limitacions. La malenconia com el pont entre la tristesa i l'exaltació. El spleen com a genialitat creativa per si mateix. L'artista passarà pels abismes profunds i arribarà a majors cotes d'abstracció, si és capaç de caminar per l'estret traç que separa la genialitat i la bogeria. El creador d'un destí excels, serà limitat per l'estructura del seu propi art. Les fronteres de la creació faran referència al que no es vol acotar, creant la sensació malenconiosa en l'ànima de l'autor, ja que ell mateix posarà llindars a l'horitzó. No serà una fugida completa, sinó parcial, perquè quan més proper serà el resultat, més lluny estarà la seva fita.

"Cada cual es para sí mismo el más lejano."
Friedrich Wilhelm Nietzsche.

Tanco el calaix, després de rellegir i reescriure unes velles paraules: V. 21.02.08.

Pintura escapçada de Giorgio de Chirico, Mystery and Melancholy of a Street, 1914.

Malgrat el problema d'Orwell.

El problema d'Orwell o com s'aconsegueix que es tanquin els ulls a dades obvies. Plantejat en les obres d'Orwell i formulat explícitament per Chomsky, tracta de com els sistemes totalitaris i de propaganda aconsegueixen mantenir opinions molt esteses i transmetre informació, que careix de fonament, però que resulta favorable per a mantenir la imatge del règim.

"... Buena parte de los escritos propagandistas son simple falsificación. Los hechos materiales son suprimidos, las fechas, alteradas, y las citas, sacadas de contexto y manipuladas para cambiar su significado."
George Orwell.

"... Existen los guardianes de la historia... que se encargan de construir, conformar y presentarnos el pasado como ellos quieren que se vea,... se trata de grupos íntimamente vinculados con el poder, que comparten intereses de clase con quienes controlan el sistema económico, con quienes son sus dueños."
Noam Chomsky.

La consciència d'aquesta manipulació, és present en molts. Però es continua en la mateixa direcció: digue-li inèrcia, conformisme, por. Llegim distopies i pensem: 'ah! la ficció, això no passarà, no és real, l'autor exagera, quina gran creativitat, quina raó que té, quin sentit tan crític, quin gran autor!'. I col.loquem el llibre al lloc i a la lleixa que li correspon.

"... atibórrales de datos no combustibles, lanzales encima tantos hechos que se sientan abrumados, pero totalment al día de la información. Entonces tendrán la sensación de que piensan, tendrán la impresión de que se mueven sin moverse. Y serán felices."
Ray Bradbury. Fahrenheit 451.

"... -I aquest- intervingué el Director- és el secret de la felicitat i de la virtut: que hom estimi allò que ha de fer. Tot el condicionament tendeix a això: a fer que la gent estimi el seu indefugible destí social."
Aldous Huxley. Un món feliç.

Amb la construcció d'una realitat parcial, esbiaixada intencionadament, es comencen a col.locar els fonaments de la servitud. Els mitjans de propaganda, els diaris, els informatius, els educadors, afavoreixen una resignació, una acceptació, inclús una estimació, a aquesta realitat. Eliminen portes, deixant-ne una sola, la que ells volen, la seva, que obriran i tancaran quan els hi convingui.

"... Ya estabas en una prisión. Has estado en una prisión toda la vida."
Alan Moore i David LLoyd.V for Vendetta.

Podem tancar els ulls. Podem obrir els ulls.

"... Es tracta de si volem viure en una societat lliure o sota la que ve a ser una forma de totalitarisme autoimposat."
Noam Chomsky i Ignacio Ramonet. Cómo nos venden la moto.

Podem lluitar per una situació humana més justa, el més lliure possible, on imperi el respecte mutu entre els homes i les dones. O podem continuar com estem.

"... alguns animals van recordar -o van creure recordar- que el Sisè Manament deia: 'Cap animal no matarà a un altre animal'. I, malgrat que ningú no gosava dir-ho en veu alta a la vora dels porcs o dels gossos, els animals tenien la sensació que les matances fetes no s'adeien amb aquest Manament... ... li va llegir el Manament. Deia: 'Cap animal no matarà un altre animal "sense causa"'. D'aquesta manera o altra, les dues últimes paraules s'havien esborrat de la memòria dels animals. I ara ja veien que el Manament no havia estat violat..."
George Orwell. La revolta dels animals.

Tanco el calaix, després de rellegir i reescriue unes velles paraules: Malgrat el problema d'Orwell, 13.09.07.

Gravat escapçat, Los Caprichos, 43- El sueño de la razón produce monstruos, 1796-1797, de Francisco de Goya.