Llegir poesia.

Dubto molt a ser l'únic que mentre està llegint o escoltant o mirant, pensa que allò llegit o escoltat o mirat té a veure molt amb ell i que podria aplicar-se a les seves circumstàncies. Ho dubto. Seria absurd pensar que en casos així, només em passa a mi. I si ara hi penso i gargotejo quatre paraules al respecte és per fer-ho notar i deixar-ne constància. Perquè a vegades cal fer un incís a detalls així, per a que, més tard, quan per atzar o casualitat ho senti de nou o una veu m'ho faci recordar o una imatge m'hi faci pensar, podré enllaçar-ho amb facilitat amb l'esborrany guardat en la meva memòria.

La nit que se me'n va, una altra nit, i l'ala

d'un immens avió caigut s'ha interposat

entre aquell blau espès i la fienstra, i dubto

si és un verd tenuíssim o si és plata, freda

com la insistent finor del bisturí que esquinça

l'úter amb la imposició de l'excessiva

vida, o també la llum mateixa, quan clivella

la mà del nen que es cansa de fer força per

irritar els seus germans, fent veure que els amaga

no se sap què de valuós, i va afluixant

la presa, i sé que res no en sortirà que no

fos ahir en mi desconsoladament, i em fa

fred de mirar-me un dia més, pinyol

tot salivat, pelat de polpa, fora nit.

Gabriel Ferrater, Punta de dia, en Les dones i els dies, Ed. Butxaca 62, 1. pàgina 31.

Els llibres de poesia els llegeixo així, desordenadament, de manera discontinua, deixant-me guiar per atzars i casualitats. No pretenc trobar les arrels del jo poètic de qui l'ha escrit. Només em deixo endur per allò que m'evoca o em provoca. Hi associo imatges i dibuixos meus i d'altres, escrivint notes críptiques en els marges o deixant-ne signes que només jo pugui desxifrar. Perquè entenc la poesia com a quelcom íntim i personal que va més enllà dels mots i dels versos i parla amb un llenguatge directe entre el jo que escriu i el jo que llegeix.

Gravat escapçat dels Capricis de Francisco de Goya, nº 36. Mala noche.

Altres enllaços de Gabriel Ferrater.

Malgrat el problema d'Orwell.

El problema d'Orwell o com s'aconsegueix que es tanquin els ulls a dades obvies. Plantejat en les obres d'Orwell i formulat explícitament per Chomsky, tracta de com els sistemes totalitaris i de propaganda aconsegueixen mantenir opinions molt esteses i transmetre informació, que careix de fonament, però que resulta favorable per a mantenir la imatge del règim.

"... Buena parte de los escritos propagandistas son simple falsificación. Los hechos materiales son suprimidos, las fechas, alteradas, y las citas, sacadas de contexto y manipuladas para cambiar su significado."
George Orwell.

"... Existen los guardianes de la historia... que se encargan de construir, conformar y presentarnos el pasado como ellos quieren que se vea,... se trata de grupos íntimamente vinculados con el poder, que comparten intereses de clase con quienes controlan el sistema económico, con quienes son sus dueños."
Noam Chomsky.

La consciència d'aquesta manipulació, és present en molts. Però es continua en la mateixa direcció: digue-li inèrcia, conformisme, por. Llegim distopies i pensem: 'ah! la ficció, això no passarà, no és real, l'autor exagera, quina gran creativitat, quina raó que té, quin sentit tan crític, quin gran autor!'. I col.loquem el llibre al lloc i a la lleixa que li correspon.

"... atibórrales de datos no combustibles, lanzales encima tantos hechos que se sientan abrumados, pero totalment al día de la información. Entonces tendrán la sensación de que piensan, tendrán la impresión de que se mueven sin moverse. Y serán felices."
Ray Bradbury. Fahrenheit 451.

"... -I aquest- intervingué el Director- és el secret de la felicitat i de la virtut: que hom estimi allò que ha de fer. Tot el condicionament tendeix a això: a fer que la gent estimi el seu indefugible destí social."
Aldous Huxley. Un món feliç.

Amb la construcció d'una realitat parcial, esbiaixada intencionadament, es comencen a col.locar els fonaments de la servitud. Els mitjans de propaganda, els diaris, els informatius, els educadors, afavoreixen una resignació, una acceptació, inclús una estimació, a aquesta realitat. Eliminen portes, deixant-ne una sola, la que ells volen, la seva, que obriran i tancaran quan els hi convingui.

"... Ya estabas en una prisión. Has estado en una prisión toda la vida."
Alan Moore i David LLoyd.V for Vendetta.

Podem tancar els ulls. Podem obrir els ulls.

"... Es tracta de si volem viure en una societat lliure o sota la que ve a ser una forma de totalitarisme autoimposat."
Noam Chomsky i Ignacio Ramonet. Cómo nos venden la moto.

Podem lluitar per una situació humana més justa, el més lliure possible, on imperi el respecte mutu entre els homes i les dones. O podem continuar com estem.

"... alguns animals van recordar -o van creure recordar- que el Sisè Manament deia: 'Cap animal no matarà a un altre animal'. I, malgrat que ningú no gosava dir-ho en veu alta a la vora dels porcs o dels gossos, els animals tenien la sensació que les matances fetes no s'adeien amb aquest Manament... ... li va llegir el Manament. Deia: 'Cap animal no matarà un altre animal "sense causa"'. D'aquesta manera o altra, les dues últimes paraules s'havien esborrat de la memòria dels animals. I ara ja veien que el Manament no havia estat violat..."
George Orwell. La revolta dels animals.

Tanco el calaix, després de rellegir i reescriue unes velles paraules: Malgrat el problema d'Orwell, 13.09.07.

Gravat escapçat, Los Caprichos, 43- El sueño de la razón produce monstruos, 1796-1797, de Francisco de Goya.