"No és la mort si la rebutges... ho és si l'acceptes." The Crow.

"Antiguamente la gente creía que cuando la gente muere, un cuervo se lleva su alma a la tierra de los muertos. Pero a veces, sucede algo tan horrible que junto con el alma el cuervo se lleva su profunda tristeza, y el alma no puede descansar en paz; y a veces, sólo a veces, el cuervo puede traer de vuelta el alma para enmendar el mal."
Introducció a la pel.lícula The Crow, dirigida per Àlex Proyas.


30 d'octubre: la nit del dimoni. Una nit salvatge i una jove parella a punt de casar-se, és brutalment assassinada. Un any més tard, ell, l'Eric, torna: desperta de la tomba i un corb el guia. Un corb que és el nexe que uneix dos móns: el dels vius i el dels morts. L'anti-heroi venjatiu, matarà als botxins.
Recreació gòtica de llums i ombres, basada en el còmic del mateix nom.

"Un día perderás todo lo que tienes. Nada te preparará para ese día. Ni la fe, ni la religión... nada. Cuando muere alguien a quien amas, conocerás el vacío... Sabrás lo que es estar completamente sólo, nunca olvidarás y nunca perdonarás. Los solitarios no suelen hablar nunca de una manera tan íntima y tan exhaustiva como lo hace James O'Barr en este libro. Así que, por lo menos, aprende del cuervo esta lección: piensa en lo que puedes perder."
John Bergin, Introducció al còmic The Crow de James O'Barr.

James O'Barr crea The Crow des de l'estòmac, des d'on neixen les passions. D'allí surt la violència d'una ànima en pena, sacsejada pel dolor, el patiment, la mort, i, per sobre de tot, l'amor. Un còmic fosc, violent, envolvent, mots de Baudelaire, Rimbaud i Poe, i un anti-heroi que reclama venjança a una ciutat.

"We walked the narrow path,
beneath the smoking skies
sometimes you can barelly tell the diference
between darkness and light.
Do you have faith in what be believe?
The truest test is when we cannot
when we cannot see."
Jane Siberry. It can't rain all the time, in The Crow Soundtrack

Tanco el calaix, després de rellegir i reescriure unes velles paraules: "No és la mort si la rebutges... ho és si l'acceptes." The Crow, 29.10.07

Il.lustració escapçada de The Crow, de James O'Barr.

Obertura.

El pas del temps fa marcir les flors, caure les fulles i polir la roca. Aquest continu moviment acumula dies i nits, llums i ombres, vides i morts, no s'atura. Però les lleis establertes es poden desafiar. Una nissaga trenca la voluptuosa marxa del temps i fa ressó de la seva essència. La solitud cau sobre la immortalitat dels fills del drac. Lamia, empusae, vrykolaka, ekimmu, gul, rakshasa, jigar-khor, ch'ing-shih, jikiniki, khu, lilith... el poder de la sang deixa un rastre de fascinació.

Lenora de Bürger (1773). La novia de Corinto de Goethe (1797). The Vampyre de J.W. Polidori (1818). Lord Ruthwen on les vampires de Bérard (1820). L'adaptació teatral de Le vampire de C. Nodier, autor també de Smara o los demonios de la noche (1821). La Guzla de Mérimée (1827). Varney y el festín de la sangre de J.M. Rymer (1847). Les nebuloses vampires com Ligeia, Morella... d'E.A. Poe, la baronesa Aurelia d'E.T.A. Hoffmann, o Clarimonde de La muerte enamorada de T. Gautier (1836), o Esdenka de La familia de los Vourdalak d'A. Tolstoi (1840). El Viy de N. Gogol (1835). Carmilla de Sheridan Le Fanu (1872). Com no, Dràcula de B. Stoker (1897). La tumba de Sarah de F.G. Loring (1900). Una historia de vampiros auténtica de F. Hartmann (1909). La habitación de la torre d'E.F. Benson (1912). Entrevista con el vampiro d'A. Rice (1976). Salem's Lot de S. King (1976)... I més autors, i més novel.les... I més pel.lícules, sèries, còmics, manga i animes.

Tanco el calaix, després de rellegir i reescriure unes velles paraules: Obertura, 18.09.07.

Il.lustració escapçada de l'adaptació manga de Vampire Hunter D, novel.la gràfica original de Hideyuki Kikuchi i il.lustrada per Yoshitaka Amano.

Malgrat el problema d'Orwell.

El problema d'Orwell o com s'aconsegueix que es tanquin els ulls a dades obvies. Plantejat en les obres d'Orwell i formulat explícitament per Chomsky, tracta de com els sistemes totalitaris i de propaganda aconsegueixen mantenir opinions molt esteses i transmetre informació, que careix de fonament, però que resulta favorable per a mantenir la imatge del règim.

"... Buena parte de los escritos propagandistas son simple falsificación. Los hechos materiales son suprimidos, las fechas, alteradas, y las citas, sacadas de contexto y manipuladas para cambiar su significado."
George Orwell.

"... Existen los guardianes de la historia... que se encargan de construir, conformar y presentarnos el pasado como ellos quieren que se vea,... se trata de grupos íntimamente vinculados con el poder, que comparten intereses de clase con quienes controlan el sistema económico, con quienes son sus dueños."
Noam Chomsky.

La consciència d'aquesta manipulació, és present en molts. Però es continua en la mateixa direcció: digue-li inèrcia, conformisme, por. Llegim distopies i pensem: 'ah! la ficció, això no passarà, no és real, l'autor exagera, quina gran creativitat, quina raó que té, quin sentit tan crític, quin gran autor!'. I col.loquem el llibre al lloc i a la lleixa que li correspon.

"... atibórrales de datos no combustibles, lanzales encima tantos hechos que se sientan abrumados, pero totalment al día de la información. Entonces tendrán la sensación de que piensan, tendrán la impresión de que se mueven sin moverse. Y serán felices."
Ray Bradbury. Fahrenheit 451.

"... -I aquest- intervingué el Director- és el secret de la felicitat i de la virtut: que hom estimi allò que ha de fer. Tot el condicionament tendeix a això: a fer que la gent estimi el seu indefugible destí social."
Aldous Huxley. Un món feliç.

Amb la construcció d'una realitat parcial, esbiaixada intencionadament, es comencen a col.locar els fonaments de la servitud. Els mitjans de propaganda, els diaris, els informatius, els educadors, afavoreixen una resignació, una acceptació, inclús una estimació, a aquesta realitat. Eliminen portes, deixant-ne una sola, la que ells volen, la seva, que obriran i tancaran quan els hi convingui.

"... Ya estabas en una prisión. Has estado en una prisión toda la vida."
Alan Moore i David LLoyd.V for Vendetta.

Podem tancar els ulls. Podem obrir els ulls.

"... Es tracta de si volem viure en una societat lliure o sota la que ve a ser una forma de totalitarisme autoimposat."
Noam Chomsky i Ignacio Ramonet. Cómo nos venden la moto.

Podem lluitar per una situació humana més justa, el més lliure possible, on imperi el respecte mutu entre els homes i les dones. O podem continuar com estem.

"... alguns animals van recordar -o van creure recordar- que el Sisè Manament deia: 'Cap animal no matarà a un altre animal'. I, malgrat que ningú no gosava dir-ho en veu alta a la vora dels porcs o dels gossos, els animals tenien la sensació que les matances fetes no s'adeien amb aquest Manament... ... li va llegir el Manament. Deia: 'Cap animal no matarà un altre animal "sense causa"'. D'aquesta manera o altra, les dues últimes paraules s'havien esborrat de la memòria dels animals. I ara ja veien que el Manament no havia estat violat..."
George Orwell. La revolta dels animals.

Tanco el calaix, després de rellegir i reescriue unes velles paraules: Malgrat el problema d'Orwell, 13.09.07.

Gravat escapçat, Los Caprichos, 43- El sueño de la razón produce monstruos, 1796-1797, de Francisco de Goya.

Escrits al final de la nit.

" El rei dels somnis aprèn que un ha de canviar o morir,
i pren la seva decisió."
(Neil Gaiman. The Sandman).

Quan la nit s'acaba, aquesta febre baixa de manera estranya. Començo a intuir les primeres llums del dia i sé que tot ha de continuar o morir. L'elecció és meva. Malgrat odiar aquesta cruïlla, la covardia em pot, em domina, com una dona, com l'alcohol o com aquesta herba que no deixo de fumar. No sóc qui llença sorra als ulls per fer-se senyor de la nit, ni qui es queda amb els somnis d'aquells que dormen tranquils, ni tan sols sóc amo del que cada nit veig desfilar per la meva ment. Res d'això. Aquest cap no descansa i la meva mà no s'atura en aquestes hores fosques. Continuo escrivint i dibuixant, veient-ho tot en blanc i negre, entre la beguda i el fum, entre les olors que em porten la buidor de l'altre costat del llit i els records que ressonen entre imatges que, distorsionades, conjuro a mitja veu.

Il.lustració escapçada de The Sandman, el rey de los sueños, de Neil Gaiman i Alisa Kwitney.