Aquella bilis negra.

"La forma en la que mejor podríamos comprender la melancolía es la de una antinomia circular, un desequilibrio que hace girar en la misma rueda la genialidad o la locura, uncidas a una condición común: su caràcter desmesurado, una situación "exal" o de exilio de los estados de ánimo medios cotidianos, pagada al alto precio de la caída en la sima del abatimiento total y la alienación social -en el sentido más extenso del término, con extrañeza y extranjería."
Hubert Tellenbach. LA MELANCOLÍA.


Davant un món rar i sense sentit, els éssers humans esdevenen víctimes i monstres del que els envolta. Alguns, davant la misèria on estan submergits, arribaran a copsar el sentim sublim de la perfecció. Ells seran els cridats a sobrepassar per sobre la repulsió de l'entorn, vers una capacitat superior.

"Aquel cuyas emociones le inclinan a la melancolía no tiene ese nombre porque se sienta afligido por depresión, sombra al verse despojado de las alegrías de la vida, sino porque su sensibilidad, afinada por encima de determinado nivel, o mal dirigida por alguna razón, alcanza ese estado con mayor felicidad que ningún otro. En particular, tiene el sentido de lo sublime... Todas las sensaciones de lo sublime poseen para él una mayor fascinación que los encantos efímeros de lo bello."
Immanuel Kant. OBSERVACIONES SOBRE EL SENTIMIENTO DE LO BELLO Y LO SUBLIME.

La melangia com la recerca de la perfecció en un món de limitacions. La malenconia com el pont entre la tristesa i l'exaltació. El spleen com a genialitat creativa per si mateix. L'artista passarà pels abismes profunds i arribarà a majors cotes d'abstracció, si és capaç de caminar per l'estret traç que separa la genialitat i la bogeria. El creador d'un destí excels, serà limitat per l'estructura del seu propi art. Les fronteres de la creació faran referència al que no es vol acotar, creant la sensació malenconiosa en l'ànima de l'autor, ja que ell mateix posarà llindars a l'horitzó. No serà una fugida completa, sinó parcial, perquè quan més proper serà el resultat, més lluny estarà la seva fita.

"Cada cual es para sí mismo el más lejano."
Friedrich Wilhelm Nietzsche.

Tanco el calaix, després de rellegir i reescriure unes velles paraules: V. 21.02.08.

Pintura escapçada de Giorgio de Chirico, Mystery and Melancholy of a Street, 1914.