La mort enamorada de Gautier

"Mis poesias, mis libros, mis articulos, mis viajes, yacerán olvidados; pero nadie se olvidará de mi chaleco rojo. Esa chispa de fuego lucirá todavía cuando lo demás se haya extinguido, y me diferenciará de los contemporáneos, cuyas obras no valen más que las mías, pero que llevan chalecos oscuros. No me desplace dejar de mi este recuerdo; es altivo y desdeñoso y me presenta desafiando a la opinión y burlándome del ridículo."


Théophile Gautier (1811- 1872): el noi de llargues grenyes, estimulador d'impressions plàstiques, que va fomentar el motí romàntic en la recerca de la bellesa de la forma.

"El escritor que no sabe decirlo todo; aquel a quien una idea, por extraña, por sutil que la supongamos, por imprevista que sea, y aun cuando caiga del cielo como un aerolito, coge desprevenido y sin medios de expresarla, no es digno de llamarse escritor."

En Gautier opinava que l'obligació de l'artista era assolir la perfecció en la forma i en l'expressió, i no pas el compromís amb l'ètica. Amb la seva màxima de "l'art per l'art", va ser antecessor del parnassianisme, i va influir particularment en l'obra de Baudelaire.

"Cada hora hiere, la última acaba con nosotros."

Els temes del temps, la buidor i la mort impregnen la seva obra. Gautier pintava el terror amb la ploma: Avatar/ Jettatura, Espiritia, La comédie de la mort, Le roman de la momia, La morte amoureuse.

"Era incapaz de distinguir el sueño de la vigilia, de saber dónde acaba la ilusión y empezaba la realidad. El joven noble, vanidoso y libertino, se burlaba del sacerdote, mientras este abominaba la concepción del otro."

Romuald, ja vell, encara recorda el que és estar enamorat, i amb veu emocionada explica una història: la seva i la de Clarimonde. La bella dona que va veure per primer cop quan es va ordenar sacerdot, la bella dona que va veure en el taüt de mort, la bella dona que va aparèixer de nit amb la mortalla, blanca i glaçada.

"Chupaba la sangre despacio y con cuidado, como un sibarita que estuviera saboreando un vino de Jerez o Siracusa."

De dia, castedat, i, de nit, llibertinatge al costat de la bella i pàl.lida Clarimonde. Càstig i plaer, infringits sense descans, fins que el vincle queda tallat.

"-Toda comunicación entre nuestras almas y nuestros cuerpos se ha roto desde ahora. Adiós. Me extrañarás, te lo aseguro.
Y se desvaneció en el aire, como el humo, y jamás volví a verla."

Tanco el calaix, després de rellegir i reescriure unes velles paraules: La mort enamorada, 25.11.07

Pintura escapçada de Philip Burne-Jones, Le Vampire, 1897.

Carmilla de Le Fanu

"Yo vivo en tí, y tu morirás en mí."


Joseph Sheridan Le Fanu (1814-1873), misantrop, editor i escriptor hereu de la novel.la gòtica i precursor de l'actual ghost story. Les seves històries són dels primers exemples del gènere d'horror modern.

"Le Fanu figura en primera fila como autor de narraciones de fantasmas. Este es mi firme veredicto después de leer todos los relatos sobrenaturales suyos que he logrado encontrar. Nadie dispone la escena mejor que él, nadie acierta en el eficaz detalle con más habilidad."
M. R. James.

Recreació d'insinuants atmosferes i efectes. Intrigues intenses i ben construides. En morir, la seva obra va ser oblidada, fins que M.R. James, deixeble seu, reivindiqués a Le Fanu com a una gran influència per a ell.

"Tots els rituals i tòpics comuns a la fòrmula moderna (per a una ficció de vampirs) apareixen a Carmilla, començant pel seu disseny formal en tres parts: atac, mort-resurrecció i caça-destrucció. També inclosa està la seducció de la víctima per part del vampir, la confusió entre somni i realitat, l'intent va d'explicar fets sobreaturals en termes racionals, i les receptes folklòriques per reconèixer, capturar i matar vampirs."
James L. Campbell.

Carmilla esdevé una de les millors històries de vampirs, amb una versió femenina seductora i eròtica, que afeblia lentament a la víctima, gaudint de la sang i la fascinació que per ella sentia.

"Las ardientes miradas de Carmilla, su modo absurdo de expresarse, me asustaban a veces, lo confieso."

Hi ha qui afirma que Le Fanu és el pare dels contes de fantasmes irlandès en època victoriana.
Des de: 'The ghost and the bonesetter', 'A strange event in the life of Schalken the painter', 'The evil guest', 'Wylder's Hand', 'Uncle Silas', 'The rose and the key', 'The room in the dragon volant', 'Carmilla', a 'Willing to die', entre d'altres.

"Teniamos la acostumbrada novela del señor Le Fanu junto a la cama, la lectura ideal para después de medianoche en una casa de campo."
Henry James

Le Fanu ha estat font d'adaptacions lliures en diverses pel.lícules: Carmilla de J. Lind, Carmilla de T. Le Pine i D. Templeton, Carmilla de G. Beaumont, The inn of the flying dragon de C. Floyd, La novia ensangrentada de V. Aranda, Twins of Dracula de J. Hough, Las vampiras de J. Franco, To love a vampire de J. Sangster, The vampire lovers de R. Ward Baker, La maldición de los Karnstein de T. Miller, Blood and roses de R. Vadim, i Vampyr de C. T. Dreyer.
De totes, és a Vampyr de Dreyer, on l'ambientació resulta més evocadora i fascinant, i, on llums i ombres esdevenen autèntics elements narratius.

"Allí sentía el último beso. Mi corazón latía más de prisa, mi respiración se hacía más entrecortada. Luego experimentaba una sensación de ahogo y, en medio de una terrible convulsión, perdia la consciencia."

Tanco el calaix, després de rellegir i reescriure unes velles paraules: Carmilla. 04.10.07.

Pintura escapçada d'Edvard Munch, Vampyr, 1895.

Segones parts?

El proper 5 d'octubre, Roca Editorial treu a la llum la novel.la de Dacre Stoker i Ian Holt, Dràcula el no-mort. Sembla ser que aquest descendent de Bram Stoker i el seu col.laborador, han posat ordre a les notes que van ser editades a la primera edició de Dràcula, per gestar la segona part d'aquest clàssic.

Coberta escapçada d'Amazon.com.

Lenore de Bürger i La núvia de Corint de Goethe

En la segona meitat del segle XVIII, la tempesta i l'impuls es van desfermar de tal manera que van trencar amb una tradició literària racionalista, prenent la naturalesa com la força d'un canvi constant, on els valors humans i les passions individuals es desfeien d'un esperit dominat per la raó i prenien el sentiment com a autèntica font d'inspiració. També, a partir d'aquest segle, les composicions poeticonarratives, aquelles de to popular i contingut llegendari, inclús històric, procedent de la tradició, de la creació sàvia o de la veu popular, rebien el nom de balades.

Aquesta tempesta i impuls, l'Sturm und Drang va donar força a la subjectivitat personal, xocant amb els murs de contenció construïts sobre les diferències socials i les hipocresies socials. Figures com Goethe, Schiller, Reinhold Lenz, Klinger, Bürger, Gerstenberg i Hamann, van trencar amb el centralisme literari de França, van nodrir amb les seves obres aquest moviment literari, oposat a l'Aufklärung, i van anunciar el romanticisme.

"Geheul! Geheul aus hoher luft,
Gewinsel kem aus tiefer Gruft;
Lenorens Herz, mit Beben,
Rang zwischen tod und leben!"

El 1773, LENORE de Gottfried August Bürger (1747- 1794) dóna cos a la història d'una bella jove que en no rebre notícies del seu estimat, al final de la guerra, renuncia a la providència. Aquella nit, el seu cavaller la va a buscar, a cavall travessaran muntanyes i deserts, per arribar a la seva llar i al seu llit nupcial: una tomba en un cementiri.

"¡Lamentos desde la tierra y aullidos en el aire!
¡Gritos y gemidos por todas partes,
Semimuerta, medio viva, el alma de Lenore
luchó como nunca antes había luchado!"

Balades que canten el retorn dels no-morts, rememoren antigues llegendes, tradicions i escrits, on la confrontació pagana i cristiana, desvetllen la recerca, en la nit i els morts, d'una eternitat que s'escola entre els dits.

"Aus dem Grabe werd'ich ausgetrieben,
Noch zu suchen das vermibte Gut,
Noch den schon verlornen Mann zu lieben
Und zu saugen seines Herzens Blut.
Ist's cem dan geschehn,
Mub nach andern gehn,
Und das junge volk erliegt der Wut."

El 1797, DIE BRAUNT VON KORINTH (La núvia de Corint) de Johann Wolfgang von Goethe (1749- 1832) desvetlla la història de la mort de pena d'una bella jove, davant l'oposició dels seus pares a la seva boda amb el seu estimat, en un rerefons de xoc de religions. Un nit, però, ella canviarà la seva tomba pel llit del seu promés, on gaudirà d'allò que en vida no va conèixer.

"De la tumba soy expulsada,
para buscar al bien perdido,
para amar a mi ya perdido hombre
y para sorber la sangre de su corazón.
¡Ya está perdido,
tengo que ir tras otro!
Y los jóvenes del pueblo sucumben a su fúria."

Tanco el calaix, després de rellegir i reescriure unes velles paraules: Dues balades de l’Sturm und Drang. 18.06.08.

Pintura escapçada de Caspar David Friedrich, Der Wanderer über dem Nebelmeer, 1818.

Obertura.

El pas del temps fa marcir les flors, caure les fulles i polir la roca. Aquest continu moviment acumula dies i nits, llums i ombres, vides i morts, no s'atura. Però les lleis establertes es poden desafiar. Una nissaga trenca la voluptuosa marxa del temps i fa ressó de la seva essència. La solitud cau sobre la immortalitat dels fills del drac. Lamia, empusae, vrykolaka, ekimmu, gul, rakshasa, jigar-khor, ch'ing-shih, jikiniki, khu, lilith... el poder de la sang deixa un rastre de fascinació.

Lenora de Bürger (1773). La novia de Corinto de Goethe (1797). The Vampyre de J.W. Polidori (1818). Lord Ruthwen on les vampires de Bérard (1820). L'adaptació teatral de Le vampire de C. Nodier, autor també de Smara o los demonios de la noche (1821). La Guzla de Mérimée (1827). Varney y el festín de la sangre de J.M. Rymer (1847). Les nebuloses vampires com Ligeia, Morella... d'E.A. Poe, la baronesa Aurelia d'E.T.A. Hoffmann, o Clarimonde de La muerte enamorada de T. Gautier (1836), o Esdenka de La familia de los Vourdalak d'A. Tolstoi (1840). El Viy de N. Gogol (1835). Carmilla de Sheridan Le Fanu (1872). Com no, Dràcula de B. Stoker (1897). La tumba de Sarah de F.G. Loring (1900). Una historia de vampiros auténtica de F. Hartmann (1909). La habitación de la torre d'E.F. Benson (1912). Entrevista con el vampiro d'A. Rice (1976). Salem's Lot de S. King (1976)... I més autors, i més novel.les... I més pel.lícules, sèries, còmics, manga i animes.

Tanco el calaix, després de rellegir i reescriure unes velles paraules: Obertura, 18.09.07.

Il.lustració escapçada de l'adaptació manga de Vampire Hunter D, novel.la gràfica original de Hideyuki Kikuchi i il.lustrada per Yoshitaka Amano.