Ídols.

"I am the Lizard King
I can do anything."

Hi va haver un temps que em creia com tu. Nen poc comú. Nen trapella. Nen que llegia.

Hi va haver un temps que vaig experimentar, buscant la font d'on brollava la vida, desitjant submergir-me en aquell caldo primigeni. Lectura. Alcohol. Recerca. Noves percepcions. Drogues. Poemes. Sexe. Música.

Però no sóc ni un adonis provocador que canta com un boig en plena dansa Sioux. A qui voldria enganyar? Tu et reies de la policia i de la moral, proclamant: Amor, Sexe, Drogues i Rock'n'Roll. Eres detingut, passaves per judicis sent declarat culpable i fugies.

Hi va haver un temps en que bebies i fumaves en l'Astroquet. I París et va veure morir. O no. Potser ets encara en un racó fosc, d'un petit cafè. Fumant. Bebent. Llegint. Escrivint. Morint i vivint com jo.

"Si no es un problema, ¿por qué nombrarlo?
Todo lo dicho significa eso:
es su opuesto y todo lo demás.
Estoy vivo, estoy muriendo."

The Lizard King.

Tanco el calaix, després de rellegir i reescriure unes velles paraules: Obertura, 17.09.07.

Video escapçat del YouTube: The End, The Doors.

Imatge escapçada de Jim Morrison, de l'àlbum de fotografies de la xarxa.