Obertura.

El pas del temps fa marcir les flors, caure les fulles i polir la roca. Aquest continu moviment acumula dies i nits, llums i ombres, vides i morts, no s'atura. Però les lleis establertes es poden desafiar. Una nissaga trenca la voluptuosa marxa del temps i fa ressó de la seva essència. La solitud cau sobre la immortalitat dels fills del drac. Lamia, empusae, vrykolaka, ekimmu, gul, rakshasa, jigar-khor, ch'ing-shih, jikiniki, khu, lilith... el poder de la sang deixa un rastre de fascinació.

Lenora de Bürger (1773). La novia de Corinto de Goethe (1797). The Vampyre de J.W. Polidori (1818). Lord Ruthwen on les vampires de Bérard (1820). L'adaptació teatral de Le vampire de C. Nodier, autor també de Smara o los demonios de la noche (1821). La Guzla de Mérimée (1827). Varney y el festín de la sangre de J.M. Rymer (1847). Les nebuloses vampires com Ligeia, Morella... d'E.A. Poe, la baronesa Aurelia d'E.T.A. Hoffmann, o Clarimonde de La muerte enamorada de T. Gautier (1836), o Esdenka de La familia de los Vourdalak d'A. Tolstoi (1840). El Viy de N. Gogol (1835). Carmilla de Sheridan Le Fanu (1872). Com no, Dràcula de B. Stoker (1897). La tumba de Sarah de F.G. Loring (1900). Una historia de vampiros auténtica de F. Hartmann (1909). La habitación de la torre d'E.F. Benson (1912). Entrevista con el vampiro d'A. Rice (1976). Salem's Lot de S. King (1976)... I més autors, i més novel.les... I més pel.lícules, sèries, còmics, manga i animes.

Tanco el calaix, després de rellegir i reescriure unes velles paraules: Obertura, 18.09.07.

Il.lustració escapçada de l'adaptació manga de Vampire Hunter D, novel.la gràfica original de Hideyuki Kikuchi i il.lustrada per Yoshitaka Amano.