La mort enamorada de Gautier

"Mis poesias, mis libros, mis articulos, mis viajes, yacerán olvidados; pero nadie se olvidará de mi chaleco rojo. Esa chispa de fuego lucirá todavía cuando lo demás se haya extinguido, y me diferenciará de los contemporáneos, cuyas obras no valen más que las mías, pero que llevan chalecos oscuros. No me desplace dejar de mi este recuerdo; es altivo y desdeñoso y me presenta desafiando a la opinión y burlándome del ridículo."


Théophile Gautier (1811- 1872): el noi de llargues grenyes, estimulador d'impressions plàstiques, que va fomentar el motí romàntic en la recerca de la bellesa de la forma.

"El escritor que no sabe decirlo todo; aquel a quien una idea, por extraña, por sutil que la supongamos, por imprevista que sea, y aun cuando caiga del cielo como un aerolito, coge desprevenido y sin medios de expresarla, no es digno de llamarse escritor."

En Gautier opinava que l'obligació de l'artista era assolir la perfecció en la forma i en l'expressió, i no pas el compromís amb l'ètica. Amb la seva màxima de "l'art per l'art", va ser antecessor del parnassianisme, i va influir particularment en l'obra de Baudelaire.

"Cada hora hiere, la última acaba con nosotros."

Els temes del temps, la buidor i la mort impregnen la seva obra. Gautier pintava el terror amb la ploma: Avatar/ Jettatura, Espiritia, La comédie de la mort, Le roman de la momia, La morte amoureuse.

"Era incapaz de distinguir el sueño de la vigilia, de saber dónde acaba la ilusión y empezaba la realidad. El joven noble, vanidoso y libertino, se burlaba del sacerdote, mientras este abominaba la concepción del otro."

Romuald, ja vell, encara recorda el que és estar enamorat, i amb veu emocionada explica una història: la seva i la de Clarimonde. La bella dona que va veure per primer cop quan es va ordenar sacerdot, la bella dona que va veure en el taüt de mort, la bella dona que va aparèixer de nit amb la mortalla, blanca i glaçada.

"Chupaba la sangre despacio y con cuidado, como un sibarita que estuviera saboreando un vino de Jerez o Siracusa."

De dia, castedat, i, de nit, llibertinatge al costat de la bella i pàl.lida Clarimonde. Càstig i plaer, infringits sense descans, fins que el vincle queda tallat.

"-Toda comunicación entre nuestras almas y nuestros cuerpos se ha roto desde ahora. Adiós. Me extrañarás, te lo aseguro.
Y se desvaneció en el aire, como el humo, y jamás volví a verla."

Tanco el calaix, després de rellegir i reescriure unes velles paraules: La mort enamorada, 25.11.07

Pintura escapçada de Philip Burne-Jones, Le Vampire, 1897.

Carmilla de Le Fanu

"Yo vivo en tí, y tu morirás en mí."


Joseph Sheridan Le Fanu (1814-1873), misantrop, editor i escriptor hereu de la novel.la gòtica i precursor de l'actual ghost story. Les seves històries són dels primers exemples del gènere d'horror modern.

"Le Fanu figura en primera fila como autor de narraciones de fantasmas. Este es mi firme veredicto después de leer todos los relatos sobrenaturales suyos que he logrado encontrar. Nadie dispone la escena mejor que él, nadie acierta en el eficaz detalle con más habilidad."
M. R. James.

Recreació d'insinuants atmosferes i efectes. Intrigues intenses i ben construides. En morir, la seva obra va ser oblidada, fins que M.R. James, deixeble seu, reivindiqués a Le Fanu com a una gran influència per a ell.

"Tots els rituals i tòpics comuns a la fòrmula moderna (per a una ficció de vampirs) apareixen a Carmilla, començant pel seu disseny formal en tres parts: atac, mort-resurrecció i caça-destrucció. També inclosa està la seducció de la víctima per part del vampir, la confusió entre somni i realitat, l'intent va d'explicar fets sobreaturals en termes racionals, i les receptes folklòriques per reconèixer, capturar i matar vampirs."
James L. Campbell.

Carmilla esdevé una de les millors històries de vampirs, amb una versió femenina seductora i eròtica, que afeblia lentament a la víctima, gaudint de la sang i la fascinació que per ella sentia.

"Las ardientes miradas de Carmilla, su modo absurdo de expresarse, me asustaban a veces, lo confieso."

Hi ha qui afirma que Le Fanu és el pare dels contes de fantasmes irlandès en època victoriana.
Des de: 'The ghost and the bonesetter', 'A strange event in the life of Schalken the painter', 'The evil guest', 'Wylder's Hand', 'Uncle Silas', 'The rose and the key', 'The room in the dragon volant', 'Carmilla', a 'Willing to die', entre d'altres.

"Teniamos la acostumbrada novela del señor Le Fanu junto a la cama, la lectura ideal para después de medianoche en una casa de campo."
Henry James

Le Fanu ha estat font d'adaptacions lliures en diverses pel.lícules: Carmilla de J. Lind, Carmilla de T. Le Pine i D. Templeton, Carmilla de G. Beaumont, The inn of the flying dragon de C. Floyd, La novia ensangrentada de V. Aranda, Twins of Dracula de J. Hough, Las vampiras de J. Franco, To love a vampire de J. Sangster, The vampire lovers de R. Ward Baker, La maldición de los Karnstein de T. Miller, Blood and roses de R. Vadim, i Vampyr de C. T. Dreyer.
De totes, és a Vampyr de Dreyer, on l'ambientació resulta més evocadora i fascinant, i, on llums i ombres esdevenen autèntics elements narratius.

"Allí sentía el último beso. Mi corazón latía más de prisa, mi respiración se hacía más entrecortada. Luego experimentaba una sensación de ahogo y, en medio de una terrible convulsión, perdia la consciencia."

Tanco el calaix, després de rellegir i reescriure unes velles paraules: Carmilla. 04.10.07.

Pintura escapçada d'Edvard Munch, Vampyr, 1895.