dimecres, de setembre 30

Segones parts?






El proper 5 d'octubre, Roca Editorial treu a la llum la novel.la de Dacre Stoker i Ian Holt, Dràcula el no-mort. Sembla ser que aquest descendent de Bram Stoker i el seu col.laborador, han posat ordre a les notes que van ser editades a la primera edició de Dràcula, per gestar la segona part d'aquest clàssic.



Coberta escapçada d'Amazon.com.

dilluns, de setembre 28

Lenore de Bürger i La núvia de Corint de Goethe






En la segona meitat del segle XVIII, la tempesta i l'impuls es van desfermar de tal manera que van trencar amb una tradició literària racionalista, prenent la naturalesa com la força d'un canvi constant, on els valors humans i les passions individuals es desfeien d'un esperit dominat per la raó i prenien el sentiment com a autèntica font d'inspiració. També, a partir d'aquest segle, les composicions poeticonarratives, aquelles de to popular i contingut llegendari, inclús històric, procedent de la tradició, de la creació sàvia o de la veu popular, rebien el nom de balades.

Aquesta tempesta i impuls, l'Sturm und Drang va donar força a la subjectivitat personal, xocant amb els murs de contenció construïts sobre les diferències socials i les hipocresies socials. Figures com Goethe, Schiller, Reinhold Lenz, Klinger, Bürger, Gerstenberg i Hamann, van trencar amb el centralisme literari de França, van nodrir amb les seves obres aquest moviment literari, oposat a l'Aufklärung, i van anunciar el romanticisme.



"Geheul! Geheul aus hoher luft,
Gewinsel kem aus tiefer Gruft;
Lenorens Herz, mit Beben,
Rang zwischen tod und leben!"



El 1773, LENORE de Gottfried August Bürger (1747- 1794) dóna cos a la història d'una bella jove que en no rebre notícies del seu estimat, al final de la guerra, renuncia a la providència. Aquella nit, el seu cavaller la va a buscar, a cavall travessaran muntanyes i deserts, per arribar a la seva llar i al seu llit nupcial: una tomba en un cementiri.


"¡Lamentos desde la tierra y aullidos en el aire!
¡Gritos y gemidos por todas partes,
Semimuerta, medio viva, el alma de Lenore
luchó como nunca antes había luchado!"




Balades que canten el retorn dels no-morts, rememoren antigues llegendes, tradicions i escrits, on la confrontació pagana i cristiana, desvetllen la recerca, en la nit i els morts, d'una eternitat que s'escola entre els dits.



"Aus dem Grabe werd'ich ausgetrieben,
Noch zu suchen das vermibte Gut,
Noch den schon verlornen Mann zu lieben
Und zu saugen seines Herzens Blut.
Ist's cem dan geschehn,
Mub nach andern gehn,
Und das junge volk erliegt der Wut."




El 1797, DIE BRAUNT VON KORINTH (La núvia de Corint) de Johann Wolfgang von Goethe (1749- 1832) desvetlla la història de la mort de pena d'una bella jove, davant l'oposició dels seus pares a la seva boda amb el seu estimat, en un rerefons de xoc de religions. Un nit, però, ella canviarà la seva tomba pel llit del seu promés, on gaudirà d'allò que en vida no va conèixer.



"De la tumba soy expulsada,
para buscar al bien perdido,
para amar a mi ya perdido hombre
y para sorber la sangre de su corazón.
¡Ya está perdido,
tengo que ir tras otro!
Y los jóvenes del pueblo sucumben a su fúria."



Tanco el calaix, després de rellegir i reescriure unes velles paraules: Dues balades de l’Sturm und Drang. 18.06.08.



Pintura escapçada de Caspar David Friedrich, Der Wanderer über dem Nebelmeer, 1818.

divendres, de setembre 25

Llegir poesia.




Dubto molt a ser l'únic que mentre està llegint o escoltant o mirant, pensa que allò llegit o escoltat o mirat té a veure molt amb ell i que podria aplicar-se a les seves circumstàncies. Ho dubto. Seria absurd pensar que en casos així, només em passa a mi. I si ara hi penso i gargotejo quatre paraules al respecte és per fer-ho notar i deixar-ne constància. Perquè a vegades cal fer un incís a detalls així, per a que, més tard, quan per atzar o casualitat ho senti de nou o una veu m'ho faci recordar o una imatge m'hi faci pensar, podré enllaçar-ho amb facilitat amb l'esborrany guardat en la meva memòria.


La nit que se me'n va, una altra nit, i l'ala
d'un immens avió caigut s'ha interposat
entre aquell blau espès i la fienstra, i dubto
si és un verd tenuíssim o si és plata, freda
com la insistent finor del bisturí que esquinça
l'úter amb la imposició de l'excessiva
vida, o també la llum mateixa, quan clivella
la mà del nen que es cansa de fer força per
irritar els seus germans, fent veure que els amaga
no se sap què de valuós, i va afluixant
la presa, i sé que res no en sortirà que no
fos ahir en mi desconsoladament, i em fa
fred de mirar-me un dia més, pinyol
tot salivat, pelat de polpa, fora nit.

Gabriel Ferrater, Punta de dia, en Les dones i els dies, Ed. Butxaca 62, 1. pàgina 31.


Els llibres de poesia els llegeixo així, desordenadament, de manera discontinua, deixant-me guiar per atzars i casualitats. No pretenc trobar les arrels del jo poètic de qui l'ha escrit. Només em deixo endur per allò que m'evoca o em provoca. Hi associo imatges i dibuixos meus i d'altres, escrivint notes críptiques en els marges o deixant-ne signes que només jo pugui desxifrar. Perquè entenc la poesia com a quelcom íntim i personal que va més enllà dels mots i dels versos i parla amb un llenguatge directe entre el jo que escriu i el jo que llegeix.


Gravat escapçat dels Capricis de Francisco de Goya, nº 36. Mala noche.

Altres enllaços de
Gabriel Ferrater.

dijous, de setembre 24

Foscor.




Heolstor, genip, sceadu.


Tot és cobert per l'ombra de la foscor més pura: deorc. Les aigües del pou del destí, on les tenebres desapareixen, mostren una llum i un planeta. A cada gir, l'envolta abans àcida i anòxica es torna oxigenada, fent, així, sorgir la vida de les aigües, entre focs i col.lisions. Una vida mutant a la recerca d'una forma, entre girs d'aridesa i de glaciació extrema. Naixements i morts successives donen pas a la diversificació d'éssers. Una espècie capaç de dominar el seu entorn, explora, conquereix i evoluciona devers la seva pròpia extinció. Temperatures desmesurades configuraran noves vides a cops de terres i d'explosions, des de les entranyes primigènies. La llum canviarà, creixerà i minvarà, absorvint el que gira al seu voltat, fins la seva total i absoluta absència.

Deorc... heolstor, genip, sceadu.




I had a dream, which was not all a dream.
The bright sun was extinguish'd, and the stars
Did wander darkling in the eternal space,
Rayless, and pathless, and the icy earth
Swung blind and blackening in the moonless air;
Morn came and went--and came, and brought no day,
And men forgot their passions in the dread
Of this their desolation; and all hearts
Were chill'd into a selfish prayer for light:
And they did live by watchfires--and the thrones,
The palaces of crowned kings--the huts,
The habitations of all things which dwell,
Were burnt for beacons; cities were consum'd,
And men were gather'd round their blazing homes
To look once more into each other's face;
Happy were those who dwelt within the eye
Of the volcanos, and their mountain-torch:
A fearful hope was all the world contain'd;
Forests were set on fire--but hour by hour
They fell and faded--and the crackling trunks
Extinguish'd with a crash--and all was black.
The brows of men by the despairing light
Wore an unearthly aspect, as by fits
The flashes fell upon them; some lay down
And hid their eyes and wept; and some did rest
Their chins upon their clenched hands, and smil'd;
And others hurried to and fro, and fed
Their funeral piles with fuel, and look'd up
With mad disquietude on the dull sky,
The pall of a past world; and then again
With curses cast them down upon the dust,
And gnash'd their teeth and howl'd: the wild birds shriek'd
And, terrified, did flutter on the ground,
And flap their useless wings; the wildest brutes
Came tame and tremulous; and vipers crawl'd
And twin'd themselves among the multitude,
Hissing, but stingless--they were slain for food.
And War, which for a moment was no more,
Did glut himself again: a meal was bought
With blood, and each sate sullenly apart
Gorging himself in gloom: no love was left;
All earth was but one thought--and that was death
Immediate and inglorious; and the pang
Of famine fed upon all entrails--men
Died, and their bones were tombless as their flesh;
The meagre by the meagre were devour'd,
Even dogs assail'd their masters, all save one,
And he was faithful to a corse, and kept
The birds and beasts and famish'd men at bay,
Till hunger clung them, or the dropping dead
Lur'd their lank jaws; himself sought out no food,
But with a piteous and perpetual moan,
And a quick desolate cry, licking the hand
Which answer'd not with a caress--he died.
The crowd was famish'd by degrees; but two
Of an enormous city did survive,
And they were enemies: they met beside
The dying embers of an altar-place
Where had been heap'd a mass of holy things
For an unholy usage; they rak'd up,
And shivering scrap'd with their cold skeleton hands
The feeble ashes, and their feeble breath
Blew for a little life, and made a flame
Which was a mockery; then they lifted up
Their eyes as it grew lighter, and beheld
Each other's aspects--saw, and shriek'd, and died--
Even of their mutual hideousness they died,
Unknowing who he was upon whose brow
Famine had written Fiend. The world was void,
The populous and the powerful was a lump,
Seasonless, herbless, treeless, manless, lifeless--
A lump of death--a chaos of hard clay.
The rivers, lakes and ocean all stood still,
And nothing stirr'd within their silent depths;
Ships sailorless lay rotting on the sea,
And their masts fell down piecemeal: as they dropp'd
They slept on the abyss without a surge--
The waves were dead; the tides were in their grave,
The moon, their mistress, had expir'd before;
The winds were wither'd in the stagnant air,
And the clouds perish'd; Darkness had no need
Of aid from them--She was the Universe.

Darkness, de George Gordon Byron.


Imatge escapçada del manga Hellsing, escrit i il.lustrat per Kouta Hirano.

Video escapçat del YouTube: Darkness- SadieDammit

dimecres, de setembre 23

Obertura.




El pas del temps fa marcir les flors, caure les fulles i polir la roca. Aquest continu moviment acumula dies i nits, llums i ombres, vides i morts, no s'atura. Però les lleis establertes es poden desafiar. Una nissaga trenca la voluptuosa marxa del temps i fa ressó de la seva essència. La solitud cau sobre la immortalitat dels fills del drac. Lamia, empusae, vrykolaka, ekimmu, gul, rakshasa, jigar-khor, ch'ing-shih, jikiniki, khu, lilith... el poder de la sang deixa un rastre de fascinació.

Lenora de Bürger (1773). La novia de Corinto de Goethe (1797). The Vampyre de J.W. Polidori (1818). Lord Ruthwen on les vampires de Bérard (1820). L'adaptació teatral de Le vampire de C. Nodier, autor també de Smara o los demonios de la noche (1821). La Guzla de Mérimée (1827). Varney y el festín de la sangre de J.M. Rymer (1847). Les nebuloses vampires com Ligeia, Morella... d'E.A. Poe, la baronesa Aurelia d'E.T.A. Hoffmann, o Clarimonde de La muerte enamorada de T. Gautier (1836), o Esdenka de La familia de los Vourdalak d'A. Tolstoi (1840). El Viy de N. Gogol (1835). Carmilla de Sheridan Le Fanu (1872). Com no, Dràcula de B. Stoker (1897). La tumba de Sarah de F.G. Loring (1900). Una historia de vampiros auténtica de F. Hartmann (1909). La habitación de la torre d'E.F. Benson (1912). Entrevista con el vampiro d'A. Rice (1976). Salem's Lot de S. King (1976)... I més autors, i més novel.les... I més pel.lícules, sèries, còmics, manga i animes.

Tanco el calaix, després de rellegir i reescriure unes velles paraules: Obertura, 18.09.07.


Il.lustració escapçada de l'adaptació manga de Vampire Hunter D, novel.la gràfica original de Hideyuki Kikuchi i il.lustrada per Yoshitaka Amano.

divendres, de setembre 18

Aquell mal de segle tan poètic.






"Cuando como una losa pesa el cielo plomizo
sobre el alma gimiente de un largo hastío presa,
y que abrazando el círculo de todo el horizonte
vierte un día más negro y triste que la noche;
cuando en húmeda celda la tierra convierte,
donde, como un murciélago, la Esperanza revuela,
golpeando los muros con sus alas medrosas,
y dando en los podridos techos con su cabeza;
cuando la lluvia extiende sus inmensos regueros
imitando las rejas de una vasta prisión,
y de infames arañas un pueblo mudo tiende
sus telas en los más profundo de su cerebro,
las campanas con furia saltan súbitamente
y lanzan hacia el cielo un aullido horroroso,
igual que los espíritus errantes y sin patria
que se echan a gemir obstinados y largos.
-Y pasan coches fúnebres, sin tambores ni música,
por mi alma lentamente, la Esperanza vencida,
llora, y la Angustia atroz y despótica planta
su negro pabellón en mi cráneo abatido."
Charles Baudelaire. SPLEEN LXXVIII en Les Fleurs du Mal.


Spleen, acedia, teza, taedium vitae, ennui, apatia, accidia, bilis negra, mélaine chole, mal de siècle, lypémanie, mal de vivre, basqueig, leopardisme, fàstig universal, skoukao, melangia, nostalgia, tedi, desinterès, esplín, enuig, rebuig, depressió, nihilisme, indiferència, tristesa depressiva, humor negre, mal de l'ànima, esperit de pesadesa, desànim, aburriment, nàusea, noia, mandra...

Sentiment de catàstrofe en permanència.
Buit del món que refusa l'ànima.
Aburriment anti-revolucionari.
Alteració apirètica de l'ànim.
Desànim davant la vida.
Inert tristesa del cor.
Depressió personal.
Tediosa condemna.
Tristor congènita.
Pecat del migdia.
Fàstig quotidià.
Buit del cor.
Melangia.
Acedia.
Tedi.

"To cure the mind's wrong bias, Spleen,
some recommend the bowling green;
some, hilly walks: all exercise;
hing but stone, the giant dies."
Matthew Green. THE SPLEEN I, 89.


Tanco el calaix, després de rellegir i reescriure unes velles paraules: II, 02.10.07.


Gravat escapçat d'Albrecht Dürer, Melencolia I, 1514.

dilluns, de setembre 7

Ídols.






"I am the Lizard King
I can do anything."



Hi va haver un temps que em creia com tu. Nen poc comú. Nen trapella. Nen que llegia.

Hi va haver un temps que vaig experimentar, buscant la font d'on brollava la vida, desitjant submergir-me en aquell caldo primigeni. Lectura. Alcohol. Recerca. Noves percepcions. Drogues. Poemes. Sexe. Música.

Però no sóc ni un adonis provocador que canta com un boig en plena dansa Sioux. A qui voldria enganyar? Tu et reies de la policia i de la moral, proclamant: Amor, Sexe, Drogues i Rock'n'Roll. Eres detingut, passaves per judicis sent declarat culpable i fugies.

Hi va haver un temps en que bebies i fumaves en l'Astroquet. I París et va veure morir. O no. Potser ets encara en un racó fosc, d'un petit cafè. Fumant. Bebent. Llegint. Escrivint. Morint i vivint com jo.


"Si no es un problema, ¿por qué nombrarlo?
Todo lo dicho significa eso:
es su opuesto y todo lo demás.
Estoy vivo, estoy muriendo."
The Lizard King.




Tanco el calaix, després de rellegir i reescriure unes velles paraules: Obertura, 17.09.07.



Video escapçat del YouTube: The End, The Doors.

Imatge escapçada de Jim Morrison, de l'àlbum de fotografies de la xarxa.

divendres, de setembre 4

Malgrat el problema d'Orwell.

El problema d'Orwell o com s'aconsegueix que es tanquin els ulls a dades obvies. Plantejat en les obres d'Orwell i formulat explícitament per Chomsky, tracta de com els sistemes totalitaris i de propaganda aconsegueixen mantenir opinions molt esteses i transmetre informació, que careix de fonament, però que resulta favorable per a mantenir la imatge del règim.

"... Buena parte de los escritos propagandistas son simple falsificación. Los hechos materiales son suprimidos, las fechas, alteradas, y las citas, sacadas de contexto y manipuladas para cambiar su significado."
George Orwell.


"... Existen los guardianes de la historia... que se encargan de construir, conformar y presentarnos el pasado como ellos quieren que se vea,... se trata de grupos íntimamente vinculados con el poder, que comparten intereses de clase con quienes controlan el sistema económico, con quienes son sus dueños."
Noam Chomsky.

La consciència d'aquesta manipulació, és present en molts. Però es continua en la mateixa direcció: digue-li inèrcia, conformisme, por. Llegim distopies i pensem: 'ah! la ficció, això no passarà, no és real, l'autor exagera, quina gran creativitat, quina raó que té, quin sentit tan crític, quin gran autor!'. I col.loquem el llibre al lloc i a la lleixa que li correspon.

"... atibórrales de datos no combustibles, lanzales encima tantos hechos que se sientan abrumados, pero totalment al día de la información. Entonces tendrán la sensación de que piensan, tendrán la impresión de que se mueven sin moverse. Y serán felices."
Ray Bradbury. Fahrenheit 451.

"... -I aquest- intervingué el Director- és el secret de la felicitat i de la virtut: que hom estimi allò que ha de fer. Tot el condicionament tendeix a això: a fer que la gent estimi el seu indefugible destí social."
Aldous Huxley. Un món feliç.


Amb la construcció d'una realitat parcial, esbiaixada intencionadament, es comencen a col.locar els fonaments de la servitud. Els mitjans de propaganda, els diaris, els informatius, els educadors, afavoreixen una resignació, una acceptació, inclús una estimació, a aquesta realitat. Eliminen portes, deixant-ne una sola, la que ells volen, la seva, que obriran i tancaran quan els hi convingui.

"... Ya estabas en una prisión. Has estado en una prisión toda la vida."
Alan Moore i David LLoyd.V for Vendetta.


Podem tancar els ulls. Podem obrir els ulls.

"... Es tracta de si volem viure en una societat lliure o sota la que ve a ser una forma de totalitarisme autoimposat."
Noam Chomsky i Ignacio Ramonet. Cómo nos venden la moto.


Podem lluitar per una situació humana més justa, el més lliure possible, on imperi el respecte mutu entre els homes i les dones. O podem continuar com estem.

"... alguns animals van recordar -o van creure recordar- que el Sisè Manament deia: 'Cap animal no matarà a un altre animal'. I, malgrat que ningú no gosava dir-ho en veu alta a la vora dels porcs o dels gossos, els animals tenien la sensació que les matances fetes no s'adeien amb aquest Manament... ... li va llegir el Manament. Deia: 'Cap animal no matarà un altre animal "sense causa"'. D'aquesta manera o altra, les dues últimes paraules s'havien esborrat de la memòria dels animals. I ara ja veien que el Manament no havia estat violat..."
George Orwell. La revolta dels animals.



Tanco el calaix, després de rellegir i reescriue unes velles paraules: Malgrat el problema d'Orwell, 13.09.07.

Gravat escapçat, Los Caprichos, 43- El sueño de la razón produce monstruos, 1796-1797, de Francisco de Goya.

dimecres, de setembre 2

Escrits al final de la nit.

" El rei dels somnis aprèn que un ha de canviar o morir,
i pren la seva decisió."

(Neil Gaiman. The Sandman).




Quan la nit s'acaba, aquesta febre baixa de manera estranya. Començo a intuir les primeres llums del dia i sé que tot ha de continuar o morir. L'elecció és meva. Malgrat odiar aquesta cruïlla, la covardia em pot, em domina, com una dona, com l'alcohol o com aquesta herba que no deixo de fumar. No sóc qui llença sorra als ulls per fer-se senyor de la nit, ni qui es queda amb els somnis d'aquells que dormen tranquils, ni tan sols sóc amo del que cada nit veig desfilar per la meva ment. Res d'això. Aquest cap no descansa i la meva mà no s'atura en aquestes hores fosques. Continuo escrivint i dibuixant, veient-ho tot en blanc i negre, entre la beguda i el fum, entre les olors que em porten la buidor de l'altre costat del llit i els records que ressonen entre imatges que, distorsionades, conjuro a mitja veu.

Il.lustració escapçada de
The Sandman, el rey de los sueños, de Neil Gaiman i Alisa Kwitney.