" El rei dels somnis aprèn que un ha de canviar o morir,i pren la seva decisió."
(Neil Gaiman. The Sandman).
Quan la nit s'acaba, aquesta febre baixa de manera estranya. Començo a intuir les primeres llums del dia i sé que tot ha de continuar o morir. L'elecció és meva. Malgrat odiar aquesta cruïlla, la covardia em pot, em domina, com una dona, com l'alcohol o com aquesta herba que no deixo de fumar. No sóc qui llença sorra als ulls per fer-se senyor de la nit, ni qui es queda amb els somnis d'aquells que dormen tranquils, ni tan sols sóc amo del que cada nit veig desfilar per la meva ment. Res d'això. Aquest cap no descansa i la meva mà no s'atura en aquestes hores fosques. Continuo escrivint i dibuixant, veient-ho tot en blanc i negre, entre la beguda i el fum, entre les olors que em porten la buidor de l'altre costat del llit i els records que ressonen entre imatges que, distorsionades, conjuro a mitja veu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada