En la segona meitat del segle XVIII, la tempesta i l'impuls es van desfermar de tal manera que van trencar amb una tradició literària racionalista, prenent la naturalesa com la força d'un canvi constant, on els valors humans i les passions individuals es desfeien d'un esperit dominat per la raó i prenien el sentiment com a autèntica font d'inspiració. També, a partir d'aquest segle, les composicions poeticonarratives, aquelles de to popular i contingut llegendari, inclús històric, procedent de la tradició, de la creació sàvia o de la veu popular, rebien el nom de balades.
Aquesta tempesta i impuls, l'Sturm und Drang va donar força a la subjectivitat personal, xocant amb els murs de contenció construïts sobre les diferències socials i les hipocresies socials. Figures com Goethe, Schiller, Reinhold Lenz, Klinger, Bürger, Gerstenberg i Hamann, van trencar amb el centralisme literari de França, van nodrir amb les seves obres aquest moviment literari, oposat a l'Aufklärung, i van anunciar el romanticisme.
Aquesta tempesta i impuls, l'Sturm und Drang va donar força a la subjectivitat personal, xocant amb els murs de contenció construïts sobre les diferències socials i les hipocresies socials. Figures com Goethe, Schiller, Reinhold Lenz, Klinger, Bürger, Gerstenberg i Hamann, van trencar amb el centralisme literari de França, van nodrir amb les seves obres aquest moviment literari, oposat a l'Aufklärung, i van anunciar el romanticisme.
"Geheul! Geheul aus hoher luft,
Gewinsel kem aus tiefer Gruft;
Lenorens Herz, mit Beben,
Rang zwischen tod und leben!"
Gewinsel kem aus tiefer Gruft;
Lenorens Herz, mit Beben,
Rang zwischen tod und leben!"
El 1773, LENORE de Gottfried August Bürger (1747- 1794) dóna cos a la història d'una bella jove que en no rebre notícies del seu estimat, al final de la guerra, renuncia a la providència. Aquella nit, el seu cavaller la va a buscar, a cavall travessaran muntanyes i deserts, per arribar a la seva llar i al seu llit nupcial: una tomba en un cementiri.
"¡Lamentos desde la tierra y aullidos en el aire!
¡Gritos y gemidos por todas partes,
Semimuerta, medio viva, el alma de Lenore
luchó como nunca antes había luchado!"
¡Gritos y gemidos por todas partes,
Semimuerta, medio viva, el alma de Lenore
luchó como nunca antes había luchado!"
Balades que canten el retorn dels no-morts, rememoren antigues llegendes, tradicions i escrits, on la confrontació pagana i cristiana, desvetllen la recerca, en la nit i els morts, d'una eternitat que s'escola entre els dits.
"Aus dem Grabe werd'ich ausgetrieben,
Noch zu suchen das vermibte Gut,
Noch den schon verlornen Mann zu lieben
Und zu saugen seines Herzens Blut.
Ist's cem dan geschehn,
Mub nach andern gehn,
Und das junge volk erliegt der Wut."
Noch zu suchen das vermibte Gut,
Noch den schon verlornen Mann zu lieben
Und zu saugen seines Herzens Blut.
Ist's cem dan geschehn,
Mub nach andern gehn,
Und das junge volk erliegt der Wut."
El 1797, DIE BRAUNT VON KORINTH (La núvia de Corint) de Johann Wolfgang von Goethe (1749- 1832) desvetlla la història de la mort de pena d'una bella jove, davant l'oposició dels seus pares a la seva boda amb el seu estimat, en un rerefons de xoc de religions. Un nit, però, ella canviarà la seva tomba pel llit del seu promés, on gaudirà d'allò que en vida no va conèixer.
"De la tumba soy expulsada,
para buscar al bien perdido,
para amar a mi ya perdido hombre
y para sorber la sangre de su corazón.
¡Ya está perdido,
tengo que ir tras otro!
Y los jóvenes del pueblo sucumben a su fúria."
para buscar al bien perdido,
para amar a mi ya perdido hombre
y para sorber la sangre de su corazón.
¡Ya está perdido,
tengo que ir tras otro!
Y los jóvenes del pueblo sucumben a su fúria."
Tanco el calaix, després de rellegir i reescriure unes velles paraules: Dues balades de l’Sturm und Drang. 18.06.08.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada